Al llarg dels diferents articles que he anat publicant sempre he fet esment que la manera en què nosaltres tenim el control total de la càmera és quan la tenim configurada de manera totalment manual, doncs només així obtindrem els millors resultats possibles. Òbviament, això no treu que es puguin utilitzar els modes semiautomàtics, però hem de suposar que davant una fotografia de paisatge, l’escena és estàtica i que els prats o les muntanyes o els edificis (en paisatge urbà) no es mouran, per la qual cosa tenim prou temps per controlar tots els paràmetres de la fotografia: obertura, temps d’exposició, sensibilitat… i punt de l’escena on enfocar. Desgranem, doncs, tots aquests aspectes.

L’objectiu

D’entrada, l’elecció de l’objectiu ho seria en funció de la focal a utilitzar. Atès que busquem una zona de visió àmplia, els valors ideals anirien entre els 16 a 35mm en full frame (en APS-C serien de 10-24mm) , sense desmerèixer l’objectiu de kit de 18-55mm, faltaria més!

El diafragma

Recordem que estem amb la càmera en mode M (primera acció, doncs, moure la roda a aquesta lletra). Bé, doncs ara fixem l’obertura amb un valor de diafragma de f/8.0. Per què aquest valor? doncs perquè és el valor estàndard del “punt dolç” de la majoria d’objectius (no he fet cap article sobre el punt dolç, encara) però ara seguiu-me, si us plau. En moltes ocasions haureu sentit a dir que per obtenir la màxima nitidesa hem de posar diafragmes de valor f/11 o f/16, però no tots els objectius els donen i les càmeres compactes ja ni parlar-ne

La sensibilitat

La fixarem en el valor més baix possible, el 100 (o el 50, segons la càmera) o el 200. És molt poc probable que ja aquestes ISO tingueu problemes de soroll digital.

El temps d’exposició (la velocitat)

Com que ja hem fixat l’obertura i la sensibilitat, el temps d’exposició el marcarem en funció del què ens indiqui l’exposímetre, per tal d’anar posant el seu cursor just al mig,

de manera que ens assegurem una exposició correcta segons la llum de l’escena. Si és de dia amb sol brillant, habitualment el valor de temps d’exposició serà de 1/160. Aquí colo un consell pràctic: si la llum de l’escena és prou potent, subexposeu (feu córrer cap al negatiu) un parell de terços de pas o un pas complet. Guanyareu en saturació i potència tonal (de colors).

Si l’escena a fotografiar inclou un salt d’aigua i voleu fer un “efecte seda”, haureu d’augmentar aquest temps d’exposició fins a valors de 1 o 2 segons, però si la llum de l’escena és forta, us veureu obligats a fer ús de filtres polaritzadors o de densitat neutra.

 

L’enfocament

Aquí el més lògic de pensar seria: si volem tenir tota l’escena ben enfocada (oh, clar!) haurem d’aconseguir la màxima profunditat de camp, cosa que amb el diafragma a f/8 ja tenim, enfocant al fons de l’escena ja en tindrem prou… DONCS NO!! És molt freqüent veure paisatges magnífics en què la zona més llunyana a la càmera comença a perdre enfocament perquè hem enfocat a la llunyania. És aquí on pren part el què coneixem com a hiperfocal, o la seva alternativa. En la pràctica, una solució seria dividir l’escena en tres zones horitzontals i enfocar en un punt sobre la línia de terç inferior, com s’indica en la imatge.

El mode de mesurament

Aquí la cosa es complica de dir a priori, perquè en fotografia de paisatge molt sovint ens trobem amb imatges de fort contrast. Això vol dir que tenim paisatges amb cel molt lluminós i terra amb molta ombra. Cap càmera del mercat ho resol de la mateixa manera  que nosaltres veiem “in situ”, la qual cosa implica o bé cremar les llums o enfosquir molt les ombres. Aleshores, què fem?

D’entrada, disparar en RAW. Perquè podrem processar la imatge amb més marge de maniobra i treure més suc a la informació captada per la càmera. També podem utilitzar filtres o tècniques HDR… però al final patirem amb les llums cremades, de les quals no podrem de cap manera obtenir informació.

Per tant, el més important és conservar la informació de les altes llums (vigilant l’histograma) de manera que quedin ben exposades. Com haureu llegit en alguna ocasió: “exposar per a les llums”, movent la roda o el cursor del temps d’exposició de manera que l’extrem dret de l’histograma no es dispari cap amunt.

 

I, per últim, el millor dels consells: practicar, practicar i practicar

Per aquest consell no us cal cap ajuda, tan sols agafar la càmera i sortir a buscar el vostre paisatge. Quan ja el tingueu, hi torneu a una altra hora del dia o de la nit, o amb una altra estació de l’any o amb altres condicions climàtiques. Mireu, mireu i aleshores veureu.

 

 

 

 

Si us ha agradat aquesta entrada, podeu compartir-la amb els vostres contactes. Al peu trobareu les icones de les xarxes socials


FEU-VOS AMICS DEL BLOC

SUBSCRIVIU-VOS (A LA COLUMNA DE LA DRETA DE LA VOSTRA PANTALLA)
I REBREU MATERIAL EXCLUSIU QUE NO ES PUBLICARÀ AL BLOC


 Aquest article està llicenciat sota Creative Commons 3.0, Reconeixement – Compartir Igual (by-sa):
Reconeixement — Heu de reconèixer l’autoria de manera apropiada, proporcionar un enllaç a la llicència i indicar si heu fet algun canvi. Podeu fer-ho de qualsevol manera raonable, però no d’una manera que suggereixi que el llicenciador us dóna suport o patrocina l’ús que en feu.
Compartir Igual — Si remescleu, transformeu o creeu a partir del material, heu de difondre les vostres creacions amb la mateixa llicència que l’obra original.

 

Anuncis