En pràcticament qualsevol curs de fotografia, primer es treballen els conceptes bàsics del funcionament d’una càmera (obertura, temps d’exposició i sensibilitat), els modes d’exposició (automàtic, semiautomàtics i manual) i de mesura de llum (matricial, ponderada, puntual). I quan passem al segon nivell es parla de la COMPOSICIÓ.
Hi ha, tanmateix, un element que no es tracta massa ni massa a fons que és molt important per a incrementar l’atracció per la nostra fotografia: el “pes visual”

Què entenem per “pes visual”?

El pes visual és la capacitat que té un element d’una composició fotogràfica d’atraure la mirada de l’espectador de la imatge. En la mesura que allò tingui pes visual, més atraurà l’atenció de l’ull

#1. La mida. Un element gran té més pes visual que un element petit

 

 

#2. La Posició. Un element en una posició inferior, té més pes que un en una posició alta. A més, un element situat a la dreta sempre tindrà més pes que un situat a l’esquerra

 

 

 

#3. La Distribució. Un element tindrà més pes visual si està aïllat que dintre d’un grup

 

#4. La Textura. Un element amb textura tindrà més pes que un que no la tingui (o sigui de textura llisa)

 

 

#5. La Forma. Les formes tancades, geomètriques, regulars i/o reconeixibles tindran més pes visual que la resta de formes

 

#6. El Color. Els colors càlids tenen més pes visual que els colors freds. Els colors saturats pesen més que els dessaturats. I els colors foscos pesaran més que els colors clars

 

 

#7. El Contrast. Un element que generi contrast respecte de la resta d’elements tindrà més pes visual

 

 

però, com gestionar el pes visual per aconseguir imatges atractives?

 

Una imatge atractiva visualment sol ser aquella que té els seus pesos visuals ben distribuïts, val a dir, que està equilibrada. Com podem saber si una imatge està equilibrada?

Es tracta, per norma general, de percepcions bastant subjectives i que necessiten d’un ull prou entrenat en aquest aspecte. Tanmateix, és tan senzill com convertir una imatge a simples figures geomètriques:

 

Ara haurem de col·locar, metafòricament, la nostra imatge simplificada en una balança i veure quin costat pesa més. En el nostre exemple, com que l’element principal està situat en un extrem de la imatge, el més lògic fóra pensar que aquesta foto està desequilibrada, doncs si la posem en una balança, cauria cap a la dreta.
Tanmateix, la corda del fons també té el seu propi pes visual, és un element gran però, al mateix temps, té menys textura que la mà (hauria de pesar menys). A més a més, la mà puja des de baix mentre que la corda baixa des de el costat oposat. Per això la imatge queda prou equilibrada

 

 

Aleshores, tan sols es tracta de mantenir els pesos visuals equilibrats? En absolut! Una fotografia pot estar perfectament equilibrada i no ser atractiva (o si més no, ser-ho menys que una altra imatge igual d’equilibrada)


Ambdues imatges estan, més o menys, equilibrades. Però la poma de dalt és més atractiva visualment que la de sota. Per què? primer perquè l’objecte principal de la imatge està situada en un dels punts d’interès i resulta més atractiu per a l’ull humà ( a banda que està dintre d’un context)

Com ja es veurà en els articles dedicats a la composició en general, l’ull occidental està acostumat a llegir els texts des de dalt a l’esquerra, i a l’hora de llegir les fotografies, passa el mateix. Així doncs, per a la imatge de dalt, aquest serà el recorregut que farà l’ull per llegir-la: començant pel cantó superior esquerra i acabant en el centre d’atenció, la poma, sense deixar de rebre informació en cap moment.

A la imatge de sota, en trobar l’element centrat, amb una simple ullada al centre de la foto aquesta estarà ja llegida del tot. No hi haurà més informació que l’ull pugui llegir encara que es mogui per la imatge.

En resum, passa que una imatge que provoqui cert moviment de l’ull serà més atractiva visualment. El centre no crida l’atenció i les imatges estàtiques, de manera general, avorreixen l’ull.

 

Què podem expressar amb el pes visual?

Tenint en compte tot plegat, podem aprofitar-nos del pes visual per a expressar tot allò que més ens interessi, per exemple:

 

#1. El moviment que s’és a punt de realitzar. Si volem transmetre moviment, però sense que s’hagi consumat, potser la millor opció seria la de posar el subjecte principal en el punt situat en la posició inferior esquerra de l’enquadrament.

El fet de col·locar-lo a l’esquerra i no a la dreta és per la direcció de lectura en el món occidental. Com ja hem vist, l’ull veurà en primera instància el subjecte i després continuarà llegint la composició, veient que encara resta molt espai per recórrer

 

 

 

#2. El moviment ja realitzat o la sensació de rapidesa. De la mateixa manera que en el cas anterior, el mode de lectura occidental ens ajudarà a col·locar el subjecte per a què aquest transmeti aquest moviment. Si posem el centre d’atenció en el punt situat a baix a la dreta, l’ull passarà per tota la imatge abans d’arribar al subjecte, i això és el què dóna la sensació de camí recorregut.

Com en el cas anterior, si a més hi ha línies diagonals que recorren la imatge des del cantó superior esquerra a l’inferior dret, la sensació de moviment serà molt més acusada i com més a prop a la vora estigui el subjecte, més ràpid semblarà.

 

 

 

 

#3. Levitació o lleugeresa. Si volem representar la sensació de què l’objecte està flotant, és a dir, que es manté en l’aire però no va a caure; és prou útil posar-lo una mica per damunt de la línia central.

El centre, com hem dit, és massa estable, així farà aquesta sensació de “mantenir-se”. Al mateix temps, posar-lo una mica cap amunt, millorant la sensació que està per damunt del terra

 

 

#4. No es mou, és estable. Si situem el nostre element a la part inferior del nostre enquadrament, ens farà la sensació que es troba sobre el terra, o sigui en una posició estable. Sí volem reforçar encara més aquesta sensació, posarem el subjecte en el centre

 

 

#5. Està atrapat o protegit. Si omplim l’enquadrament amb un element de gran pes visual, tindrem la sensació que està protegit o atrapat

 

 

 

#6. És lliure. Per contra, si li deixem molt “d’aire” al seu voltant, la sensació serà de llibertat.

 

Però… tan sols seguint aquestes directrius tindrem imatges atractives?

I tant que no. En absolut. Mentre siguem conscients del què estem fent i de per què ho estem fent, podrem obtenir totes les imatges atractives que vulguem. A vegades, fins i tot ens pot interessar fer una foto molt estàtica pr reforçar sensacions d’estabilitat, tranquil·litat o avorriment, o també desequilibrar els pesos d’una imatge per cridar l’atenció de l’espectador, que tot d’una s’adonarà que hi ha alguna cosa estranya en aquesta imatge.

El que importa de debò és conèixer el món dels pesos visuals per ajudar-nos a compondre les nostres

 

 

 

 

 

Si us ha agradat aquesta entrada, podeu compartir-la amb els vostres contactes. Al peu trobareu les icones de les xarxes socials


FEU-VOS AMICS DEL BLOC

SUBSCRIVIU-VOS (A LA COLUMNA DE LA DRETA DE LA VOSTRA PANTALLA)
I REBREU MATERIAL EXCLUSIU QUE NO ES PUBLICARÀ AL BLOC


by-nc-sa.eu_petit Aquest article està llicenciat sota Creative Commons 2.0, Reconeixement – NoComercial – CompartirIgual (by-nc-sa): No es permet un ús comercial de l’obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s’ha de fer amb una llicència igual a la que regula l’obra original.

Anuncis