És molt, molt fàcil trobar articles de fotografia que parlin sobre com aconseguir llum difusa, les fotos tan meravelloses que podem aconseguir amb aquesta llum suau, i fins i tot com evitar la llum dura. Com si estiguéssim parlant d’una malaltia contagiosa. És una exageració, sí, però fa la sensació que només es parla de la llum dura per evitar-la, que no serveix per a res. Res més lluny de la realitat. Perquè la llum dura amaga un dramatisme al qual és molt difícil rendir-s’hi. I perquè hi ha molts articles que ens diuen que les millors hores per fer fotografia són a primera hora i a darrera de la tarda. Però igual que sabem trobar l’encant de la fotografia nocturna, també el podem trobar en les fotos a migdia, per exemple. Comencem?

Llum dura, què és?

Si partim de la base que “la llum ho és tot, en fotografia” lògicament haurem de conèixer ben a fons aquesta llum. I tenim diferents paràmetres per treballar-la: qualitat, color, direcció i intensitat

Avui, doncs, parlarem de la qualitat d’aquesta llum, que és la relació entre la grandària de la font que emet la llum (el sol, un flaix, una bombeta, una espelma) i la de l’objecte que estem fotografiant. D’ella depenen com seran les ombres sobre el model fotografiat. Paradoxalment, ens fixarem en les ombres per saber la qualitat de la llum: dura i suau.

 

La llum dura és la que prové d’una font de llum petita respecte del model a fotografiar i genera unes ombres molt marcades i un intens contrast entre les zones il·luminades i les d’ombra; ideal per aconseguir un alt nivell de detall, per exemple en aquesta imatge d’André Kertesz

 

 

I la suau?

la llum suau, per contra, és aquella la font de la llum de la qual és gran en comparació amb el model, o que es reflex en una superfície més àmplia. Les ombres seran molt menys marcades, amb menys nivell de detall però també amb colors suaus i agradable que minven la càrrega dramàtica i augmenten la sensació de placidesa i relaxació.

 

Bé, ja veiem els dos tipus de llum segons la seva qualitat, però… és una millor que l’altra? Comprovem-ho amb aquesta fotografia:

 

en aquesta imatge, la llum permet que es projectin les ombres en la paret. Però també permet que la paret mateixa llueixi d’aquesta manera, fent més viu el groc i mostrant-nos els detalls. en un dia ennuvolat, amb una llum difusa, aquesta foto no tindria cap sentit.

 

Què transmet la llum dura?

Mentre que la llum suau acostuma transmetre sensacions més calmades (com veiem a la imatge de més amunt) com tendresa, tranquil·litat, pau, etc., la llum dura és molt mes dramàtica, i se la relaciona amb el misteri, la dualitat, l’agressivitat, la força. Aquesta és la llum que hem de buscar si volem despertar alguna d’aquestes emocions o reforçar una característica similar, sigui del protagonista o de l’escena.

Vejam aquest retrat amb llum dura

 

Ens desperta tendresa? diria que precisament tendresa, més aviat no.

I com obtenir llum dura?

Doncs bé, tal com dèiem al principi, la llum dura depèn d’una font propera i petita en relació al subjecte o model de la nostra foto. Com més petita i més a prop, més dura serà, més marcades ens sortiran les ombres. I amb quina font de llum? doncs amb la llum per excel·lència, la

Llum natural. Disposem de llum dura natural quan el sol és alt en el cel i en dies de molt de sol. També la obtenim quan incideix directament sobre una finestra. Dos exemples:

Llum artificial

Aquí tenim més marge de maniobra: flaix, làmpada, bombeta, llanterna, etc. El que importa és que sigui petita en comparació amb el motiu. Per exemple, si anem a fotografiar un ninot en miniatura i utilitzem el flaix, la llum no resultarà tan dura com si el model és una persona.

També és important que estigui prop del subjecte protagonista per tal que es produeixin les ombres tan definides.

 

A partir d’aquest punt se’ns obre un ampli ventall de treball, doncs amb diferents accessoris d’il·luminació podem modificar la llum per adequar-la a les nostres necessitats, però això “són figues d’un altre paner”, o sigui, motiu d’un altre article

Ja tenim la nostra llum dura (o suau), però

 

com mesurem aquest tipus de llum?

Ja sabem, o hauríem de saber (i en cas contrari, és d’obligada recomanació aquest article) que el mode de mesura més adequat per a la llum dura és el mode puntual, doncs nosaltres decidirem on apuntar la mesura, atès el contrast entre llums i ombres tan fort

 

 

Fotografies que podem obtenir amb llum dura

La llum dura és més present del que ens imaginem; a vegades, no cal cercar-la sinó senzillament aprofitar-la i no defugir-la. El que sí que ens pot passar és que no sapiguem què fer amb ella, d’aquí que deixarem alguns exemples fets tots ells amb llum dura

 

Dibuixar amb ombres

 

Paisatges àrids, desèrtics i platges

La llum dura del migdia és ideal per captar els colors turqueses de l’aigua, així com destacar la textura de la sorra també és fantàstica a l’hora de transmetre l’aridesa del desert o les terres ermes sense vegetació

Retrats

La llum dura d’un retrat ens transmet molt de la personalitat del subjecte, o d’aportar dramatisme. Els exemples de més amunt en són una bona mostra

Fotografia de carrer (street photography)

La fotografia de carrer es nodreix de les històries de les ciutats, de com la seva gent s’interrelaciona amb els seus carrers, com conviu amb els elements urbans, i la llum és una part més de l’equació, la incògnita que ens ajuda a resoldre-la. Les situacions d’alt contrast que es donen en els carrers de la ciutat, amb el sol alt, també mereixen de la nostra consideració

 

Clau baixa

Si volem impactar, aquesta és una tècnica per assolir-ho, sí o sí. Una font de llum petita i propera i en aquest cas ben dirigida ens ajudarà

 

Arquitectura

Les formes, els volums, les textures, els colors, els detalls, també són importants en la fotografia d’arquitectura, i amb la llum dura els ressaltem i posem de relleu

 

Alt contrast

És de calaix, si en les fotos d’alt contrast el que destaca és la gran diferència entre la zona de llums i la d’ombres, la llum dura en serà la nostra gran aliada doncs és la que ens proporciona aquest contrast

Destacar el color

La llum dura, ho hem dit abans, aviva els colors, els fa més lluents i brillants. Un bon moment per capturar escenes molt acolorides que vols que vibrin

Blanc i negre

Com no podia ser d’altra manera, el súmmum de la fotografia amb llum dura és la foto en blanc i negre. Aquí teniu un exemple més

 

Amb tot el vist, és d’esperar que ens fem un favor i practiquem fotografia amb aquest tipus de llum. A més, podrem aprofitar al 100% una sortida fotogràfica (per exemple) i no deixar de fer fotografia a les hores de sol més alt. Qui digui que no es poden fer fotos a aquestes hores, li passeu l’enllaç a aquest article!

 

 

 

 

 

Si us ha agradat aquesta entrada, podeu compartir-la amb els vostres contactes. Al peu trobareu les icones de les xarxes socials


FEU-VOS AMICS DEL BLOC

SUBSCRIVIU-VOS (A LA COLUMNA DE LA DRETA DE LA VOSTRA PANTALLA)
I REBREU MATERIAL EXCLUSIU QUE NO ES PUBLICARÀ AL BLOC


 Aquest article està llicenciat sota Creative Commons 3.0, Reconeixement – Compartir Igual (by-sa):
Reconeixement — Heu de reconèixer l’autoria de manera apropiada, proporcionar un enllaç a la llicència i indicar si heu fet algun canvi. Podeu fer-ho de qualsevol manera raonable, però no d’una manera que suggereixi que el llicenciador us dóna suport o patrocina l’ús que en feu.
Compartir Igual — Si remescleu, transformeu o creeu a partir del material, heu de difondre les vostres creacions amb la mateixa llicència que l’obra original.

 

Anuncis