En alguns articles del bloc ja hem parlat, tot i que no explícitament, de la llarga exposició. Per exemple, en el cas dels focs artificials o el de llamps. El fet de mantenir la càmera amb l’obturador obert durant un temps relativament llarg, del rang de segons, ja implica el concepte de llarga exposició. Però en aquesta ocasió parlarem de la llarga exposició de dia. Anem a veure-ho!

No negareu que la visió d’unes fotografies amb l’aigua, sigui de riu com de mar, amb una textura com de llet, i uns núvols com si tinguessin moviment, no ens deixa embadalits una bona estona. No en va estan molt de moda ens els darrers temps en els concursos de fotografia. No és una tècnica complicada ni difícil en excés, però sí complexa i tan sols necessita d’un equip i uns accessoris adequats, i de molta pràctica.

 

La llum

No ens cansarem mai de dir-ho. Tot, tot, en fotografiar té a veure amb la llum. És per això que aquest serà el primera tema a tractar. Perquè, clar, parlar de llarga exposició vol dir que implica tenir l’obturador obert durant temps, i això no cremarà la imatge?

Doncs sí, de dia la llum (si no estem en un dia molt, molt ennuvolat, i segons com ni així) és tanta que per compensar el temps d’exposició haurem de tancar molt el diafragma però no en tindrem prou. Necessitem algun element que ens tregui llum: els filtres de densitat neutra. Aquests són l’element clau per aconseguir una llarga exposició diürna.

Els filtres

Atès que ja hem parlat dels filtres (més amunt teniu un enllaç per veure l’article) només diré que per aquesta ocasió els filtres adients són els de densitat neutra, en la versió circular (de la mida del nostre objectiu), els de densitat variable també circulars o rectangulars per ser muntats en porta-filtres, i els degradats, com els de la imatge que acompanya.

I el qualificatiu de neutre ve donat perquè no afecten el color, sinó tan sols la quantitat de llum que arribarà al sensor.

 

 

La tècnica

Com és de suposar, el paràmetre que més hem de vigilar és el temps d’exposició necessari per donar una lluminositat adequada a la nostra fotografia. Podrà variar d’uns pocs segons fins a uns quants minuts. No serà el mateix si el dia és assolellat, si té molts o pocs núvols, la velocitat dels mateixos, la quantitat d’efecte que vulguem donar, etc, etc. Com gairebé sempre, prenem-nos el temps necessari i fem les proves necessàries fins trobar el resultat esperat.

Començarem el nostre treball seguint els següents passos:

  • fixar fermament el trípode (sí, clar, també ens caldrà un trípode) al terra, o a l’aigua¹
  • igualment amb la càmera, fixar-la al trípode amb la sabata ben collada
  • cercarem la composició de la imatge, per tal que no haguem de tornar a moure la càmera
  • ajustar l’ISO al mínim
  • tancar diafragma al màxim que ens permeti l’objectiu
  • Sí o sí, treballar en mode Manual (M)
  • Jugarem amb el temps d’exposició. Si no en tenim prou per una llarga exposició, ja que l’indicador de llums cremades de la càmera ens avisa de sobre-exposició, serà arribat el moment de muntar el filtre de densitat neutra. Si la llum, en canvi, no és abundant², podrem escollir la velocitat que ens convingui. Com ja hem dit abans, és cosa de paciència i proves
  • Quant al tema de l’exposició, és convenient mesurar la llum de forma puntual i exposar per les ombres, que aquestes siguin les que tinguin detall. Es pot considerar també l’opció de fer diferents fotografies, exposant per a llums i per a ombres, per després fusionar-les, a l’estil HDR, sense ser-ho.
  • També hem de comptar que pel visor es pot colar una mica de llum (encara que no ho sembli), motiu pel qual tenim, en algunes càmeres rèflex, la seva tapeta
  • Per tal d’obtenir la màxima informació de la imatge, dispararem en format RAW
  • Si voleu fer fotos de llarga exposició en ambients marins, i voleu l’aigua del mar d’aspecte lletós i núvols en moviment, penseu en la diferent velocitat de cada element. Mireu més avall el “bonus track” especial

No sempre es tractarà de fotos de paisatge. Imagineu-vos un entorn urbà, en el qual voleu fotografiar un monument conegut… sempre voltat de gent i cotxes. Doncs amb una foto de llarga exposició de més de 30 segons, la gent i els cotxes DESAPAREIXERAN!  si no desapareixen, haureu de posar més temps d’exposició, cosa que vol dir posar més filtres. I la resposta és sí, podem afegir filtre sobre filtre sumant el seu efecte.

La pràctica

Com seleccionar un tema adequat per la fotografia de llarga exposició diürna?

És probable que alguna vegada, tot i haver aconseguit resoldre tècnicament una foto d’aquest estil, la cosa no acabi d’agradar. Podria ser degut a que el tema, subjecte o model no era l’adequat.

En primer lloc, tot i que sembli obvi, cal dir-ho: en la nostra fotografia ha d’haver quelcom que es mogui. És precisament el moviment allò que crea tensió en la nostra escena.

En segon lloc, i en contraposició amb el moviment, alguna cosa s’ha d’estar quieta… si el que voleu no és una foto abstracta, està clar.

Busqueu el contrast

En una fotografia de llarga exposició de dia, els elements en moviment adquiriran molta llum, cosa que els posarà en la part alta de l’histograma. Caldrà que algun element vagi a la part baixa d’ombres, o tindrem una fotografia plana, sense vida. I com aconseguim això? Principalment, a través de la tria de l’angle entre el punt de vista de la càmera, l’assumpte i la font de llum. Un angle adequat crea ombres.

Fem un exercici. Obrim els braços a dreta i esquerra: la font de llum hauria de venir d’algun lloc davant d’ells. Si la font de llum està darrere, és probable que no proporcioni el contrast que estem buscant, amb una excepció: si l’escena conté objectes que són foscos o molt negres, l’angle de la llum es fa menys important, ja que aquests elements fotogràfics proporcionaran el contrast necessari.

Angle de visió

Aquest és un aspecte a tenir molt en compte, referit concretament a l’angle de la càmera a la font del moviment. Per què? doncs perquè si el moviment està al llarg d’un pla massa paral·lel al punt de vista de la càmera, el moviment es minimitza. En el cas concret de les marines amb núvols, per exemple, cal tenir una bona visió de la zona de mar, bé canviant l’angle de la càmera, o col·locant-nos en un punt més alt del nivell del mar.

Selecció d’objectiu

Quina distància focal serà la millor? Doncs entre un gran angular i un tele mig. Els teles més llargs no estan aconsellats perquè per un costat aplanen i comprimeixen la imatge i per l’altre són molt més sensibles a qualsevol moviment imperceptible de la càmera, de la superfície on està assentada o del vent pot arruïnar totalment la fotografia.

Per tant, una focal de 14 a 85 mm (equivalents) ens ajudarà a assegurar la total quietud de la càmera i també unes fotos més nítides.

BONUS TRACK.-

1 si heu de posar el trípode dins l’aigua, recordeu desplegar primer les potes, per tal que les unions entre seccions no es mullin

2 desactivar l’estabilitzador

3 si teniu un disparador remot, o millor un intervalòmetre, aquesta és una ocasió immillorable per practicar amb ell

3 a l’hora d’enfocar, posar en pràctica la hiperfocal, per obtenir la màxima profunditat de camp

4 vigilar temperatura sensor

5 una sessió d’aquestes, a més de la temperatura ambient més freda, gastarà més aviat les bateries. Aneu ben preparats!

BONUS TRACK ESPECIAL

Unes de les imatges més boniques i més vistoses que sens dubte us cridaran més l’atenció són les de paisatge de mar amb núvols, on tots els elements ens mostren sensació de moviment. Però tenim l’inconvenient de les diferents velocitats de moviment d’ambdós elements. Farem el següent: calcularem el temps necessari per a cadascun de manera que ens doni una exposició correcta en tots dos casos, per exemple, l’aigua necessita 10 segons i els núvols 30. El més tècnic seria fer dues fotos de cada element per després “cosir-les”, però això implicaria tenir dues fotos RAW i a més disposar de dos filtres de numeració diferent. Per ajudar a resoldre la situació, feu-vos amb una cartolina negra, marqueu el temps d’exposició més llarg (30 segons en l’exemple) i dispareu, tot tapant l’element més ràpid amb la cartolina. Quan hagin passat 20 segons, desplaceu la cartolina deixant al descobert l’element més ràpid, que tindrà el seu temps d’exposició (10 segons). Deduireu fàcilment que hem simulat un filtre ND degradat. No és fàcil, haureu de fer moltes proves, però una vegada us en sortiu, la satisfacció serà total. Paraula.

Nota.- Quan tingueu la cartolina en fase de tapat, aneu movent-la amunt i avall suaument un o dos centímetres. Així no captareu cap marca negra entre les dues zones.

Si us ha agradat aquesta entrada, podeu compartir-la amb els vostres contactes. Al peu trobareu les icones de les xarxes socials

 

 


FEU-VOS AMICS DEL BLOC

SUBSCRIVIU-VOS (A LA COLUMNA DE LA DRETA DE LA VOSTRA PANTALLA)
I REBREU MATERIAL EXCLUSIU QUE NO ES PUBLICARÀ AL BLOC


by-nc-sa.eu_petit Aquest article està llicenciat sota Creative Commons 2.0, Reconeixement – NoComercial – CompartirIgual (by-nc-sa): No es permet un ús comercial de l’obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s’ha de fer amb una llicència igual a la que regula l’obra original.

Anuncis