Una de les funcions que pràcticament totes les càmeres digitals (fins i tot dels smartphones) incorporen, però que no sabem ben bé que fan ni per què: el balanç de blancs, o millor dit “equilibri de blancs

Què entenem per equilibri de blancs?

l’equilibri de blancs és una funció de les càmeres que serveix per a equilibrar els nivells dels colors bàsics vermell, verd i blau (RGB) amb l’objectiu que la part més brillant de la imatge aparegui de color blanc, i la menys brillant de negre. D’aquí el nom de balanç o equilibri de blancs. És a dir, en poques paraules, és una funció de la càmera que permet que un full de paper blanc sigui interpretat per la càmera com de color blanc… sigui quina sigui la llum que hi hagi en l’escena.

Però, a veure, no ens tornem bojos. Un paper blanc no és sempre blanc?

però… depèn. Què? ara resulta que res és com sembla? doncs ves per on, així és. Deixeu que m’expliqui: tot plegat té a veure amb un concepte físic de la llum, la temperatura de color.

 

Temperatura de color

ja sabem que la llum que veiem és una barreja de set colors, que podem veure clarament al passar un raig de llum per un prisma o en un arc de sant Martí. Molt bé, ja hem fet un pas. I cada color té una temperatura determinada, que no mesurem en graus centígrads ni fahrenheit.

El pas següent és saber que la temperatura de color es mesura en una escala, amb el color blanc al centre, i que va cap a l’esquerra, passant pels colors groc i taronja fins al vermell, o colors càlids, i per la dreta del verd fins al blau, o colors freds, i que la unitat de mesura és el Kelvin (K). No confondre amb el grau Kelvin!!

Seria molt feixuc d’explicar els fonaments científics de la qüestió, així que us remeto a la viquipèdia. Els valors de l’escala de cada temperatura de color serien aquests:

com podeu veure, el color blanc és el central i es correspon amb una temperatura de 5500 K (o Kelvins, no graus Kelvin) i que es considera la temperatura de color de la llum solar al migdia.

Apareix en els menús de les càmeres amb més o menys aquestes icones

D’esquerra a dreta, i de dalt a baix, serien: automàtic, ombra, sol directe, flaix, ennuvolat, fluorescent (amb diferents valors), personalitzat, tungstè, i per valor directe de la temperatura (no a totes els càmeres)

I aquí és on comencen els inconvenients. Com sempre, intentaré explicar-ho tot plegat amb un exemple: imagineu que sou en una habitació il·luminada tan sols amb espelmes. Preneu un plat blanc amb nata (blanca) i un tovalló blanc. El nostre cervell interpreta que el plat, la nata i el tovalló són blancs, però realment, i així ho veuen la càmera i els nostres ulls, els colors queden afectats per la temperatura de color de la font de llum, que haurà passat del blanc central a una zona més cap a l’esquerra, entre el taronja i el vermell. I aquest serà el color que prendrà la foto que faci la càmera.

Per posar una exemple contrari, si agafem els mateixos elements (plat, nata i tovalló) i el posem a l’exterior, sobre una taula, a una hora abans del migdia, la càmera i els ulls ho veuran tot amb una tonalitat blavosa, doncs la temperatura de color haurà augmentat cap als 12000K (corresponent al color blau cel).

Tant en un cas com en l’altre, la càmera fotogràfica actua com el nostre cervell i està calibrada per interpretar la temperatura de color i obrar en conseqüència, intentant retornar al color blanc central. Aquesta és la funció AUTO de l’equilibri de blancs (en el gràfic, la icona “AWB”)

L’equilibri de blancs gairebé sempre s’utilitza per combinar el què els colors de les nostres càmeres detecten amb els colors que veiem amb els nostres ulls. Els nostres cervells són molt bons a l’hora de gestionar com es veu el color. Un dia assolellat es veu càlid i brillant, però el color real de la llum es distingeix molt en blau. A l’interior, les llums incandescents són notòriament càlides (grogues/taronges) i, encara que els nostres ulls poden detectar poc aquest color, podeu apostar que les càmeres sí que els veuen. Tot plegat per tal que les fotos resultants en les diferents situacions es vegin de manera que el cervell les interpreti com a naturals.

Equilibri de blancs automàtic

De forma general i habitual, les càmeres estan sempre en opció automàtica. No és que sigui una mala elecció, però com tot el què portem explicat de fotografia… hem de deixar que la càmera ens governi?

En la nostra pràctica fotogràfica, de ben segur que ens trobarem en situacions en les que la font de llum no és tan homogènia com perquè la funció de l’equilibri de blancs vagi rodona. Pensem, per exemple, en fotos d’interior on hi ha llum incandescent i espelmes. O a l’exterior, un dia ennuvolat i no pas radiant. Les petites diferències de la temperatura de color poden arruïnar una bona fotografia. O, per exemple, els fotògrafs de producte o gastronomia necessiten una reproducció molt fidel dels colors.

 

Ús creatiu de l’equilibri de blancs

Fins aquí una explicació, més o menys acurada de l’equilibri de blancs i la temperatura de color. Però, podem aprofitar-nos de la circumstància de poder alterar a voluntat aquesta temperatura? Com afectarà a les nostres fotografies?

Desplaçaments dramàtics en l’equilibri de blancs

Els grans canvis de l’equilibri de blancs poden canviar completament la naturalesa de la nostra imatge. Els desplaçaments dels tons frescos a tons càlids poden fer que la imatge no sembli que s’hagi realitzat durant l’hora blava sinó a l’alba, o fins i tot fer que el clima sembli canviar.

A continuació es presenten tres versions de la mateixa imatge només canviant la temperatura de color. Podeu veure la gran diferència que ha tingut el canvi des de tons càlids fins a freds. La imatge més freda està configurada a 3600K, la més càlida a 14750K, i la d’un lloc intermedi és de 7000K.

 

 

Aquí hi ha un altre exemple que utilitza el fullatge de tardor. La imatge inferior és de 5050K, molt a prop del que ha seleccionat la funció Auto a la càmera, en el segon s’ha “escalfat” la imatge fins a 9000K. Tot i que podrien ser preferibles els tons més frescos, la segona versió ens aporta una sensació de tardor que resulta igualment atractiva.

Canvis subtils en equilibri blanc

Els canvis subtils de l’equilibri de blancs també poden ser eficaços, tot i que les diferències entre les imatges poden ser menys evidents. Un canvi de pocs centenars a un parell de milers de Kelvin pot donar una diferència sorprenent a l’impacte visual d’una imatge. A la foto superior, s’ha escollit un ambient fred (4350K) que treu els tons frescos d’hivern. El segon és molt més càlid, fixat en 8700k, que s’interpretaria com si s’apropés una tempesta nocturna.

Aigua

L’aigua és, de sempre, un element fotogràfic de primer ordre i sovint es veu millor quan es selecciona un equilibri blanc amb més to blau. Aquesta imatge està presa en un dia amb núvols trencats, a la tardor. Les fulles grogues i el cel ennuvolat parcialment donaven a l’escena un to notablement càlid que es pot veure a la imatge superior, fixat en 4600K (tal com ho selecciona la configuració d’Auto White Balance). Crec que és massa calent, de manera que només un subtil impuls al rang blau (4100K) va ser suficient per conservar el to calent a la fulla groga simple, però prou com per refredar l’aigua.

Capvespres de sol

Les postes de sol també poden beneficiar-se d’una mica d’ajustament creatiu de l’equilibri de blancs. La imatge tonificada més freda es va disparar amb AWB (4600K), mentre que el segon es va escalfar fins a 6000K en post-processament.

Equilibri de blancs en blanc i negre

Pensem en l’equilibri de blancs estrictament relacionat amb el color, doncs parlem de temperatura de color. Tanmateix, també pot tenir un paper important en blanc i negre. L’equilibri de blancs usat en la vostra imatge final pot tenir un impacte en el contingut i la manera en què es presenten diferents tons de gris a la imatge final.

Per obtenir el màxim impacte, cal utilitzar el control de temperatura de manera molt acusada. Això vol dir grans salts, des de canvis càlids fins a molt freds, no gens subtils, d’uns pocs centenars de milers de Kelvin.

Exemples

Aquesta foto tenia una destinació clara a ser presentada en blanc i negre. Quan movia l’equilibri de blanc a un costat o l’altre, es va comprovar un gran canvi en el contrast i la brillantor general de la foto. La imatge superior s’adapta bé al rang blau (3700K) mentre que la segona està en el rang càlid (32.700K). Podeu veure com la configuració càlida ha eliminat algun contrast i ha il·luminat la foto.

 

 

Un paisatge nevat en una platja va proporcionar una nova oportunitat per explorar com l’equilibri de blancs impacta en una escena en blanc i negre. La imatge esquerra es configura a 3700K, la dreta a 35.000K.

Per últim, aquesta senzilla composició d’una tela d’aranya coberta de rosada. La imatge superior té un alt contrast, és de color fosc en general, amb gotes de rosada blanques netes i està fixada en 2000K. La inferior té un grau de contrast substancialment menor, i està al voltant dels 50.000 K. Personalment, prefereixo la primera versió. Però moltes imatges, com els dos exemples anteriors, depenen més del gust personal.

Conclusió

És hora de deixar de pensar en l’equilibri de blancs com una forma estricta de presentar el color, i en canvi, abraçar-la com una eina creativa. Ja sigui per a impactes dramàtics, canvis subtils, ajustos selectius o fins i tot a la fotografia en blanc i negre, l’equilibri de blancs pot tenir un paper important en el resultat de les imatges. Considereu-ho, utilitzeu-lo. I practiqueu-lo.

Atès que moltes càmeres no incorporen l’opció d’escollir directament el valor en Kelvins de la temperatura de color, us aporto aquesta taula amb unes quantes situacions fotogràfiques i les respectives temperatures de color.

 

 

Si us ha agradat aquesta entrada, compartiu-la amb els vostres contactes. Al peu trobareu les icones de les xarxes socials

 


FEU-VOS AMICS DEL BLOC

SUBSCRIVIU-VOS (A LA COLUMNA DE LA DRETA DE LA VOSTRA PANTALLA)
I REBREU MATERIAL EXCLUSIU QUE NO ES PUBLICARÀ AL BLOC


by-nc-sa.eu_petit Aquest article està llicenciat sota Creative Commons 2.0, Reconeixement – NoComercial – CompartirIgual (by-nc-sa): No es permet un ús comercial de l’obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s’ha de fer amb una llicència igual a la que regula l’obra original.

Anuncis