La gent, d’entrada i en qualsevol aspecte de la vida, tendim a la comoditat, al què en diem “la zona de confort”. Llevat d’excepcions, lògicament, acostumem a menjar els mateixos aliments, o vestir amb el mateix estil, a seure al mateix costat de la taula… i fer el contrari ens causa desassossec, intranquil·litat. Igual quan fotografiem: arribem a un lloc, ens el mirem (o no) posem la càmera davant els ulls i disparem. No sabeu el què us perdeu. Variar l’angle i el pla de la foto és una experiència enriquidora, bona per la nostra salut (sí, sí), canvia de manera substancial el missatge de les nostres imatges i sobretot, sobretot, farà que obtinguem millors fotografies.

Avui veurem quines plans i angles fotogràfics podem adoptar per fer fotos diferents. Començarem pels plans, que definirem com el camp de visió, en funció de l’extensió d’imatge que abastarem amb la nostra càmera.

  1. Gran pla general o pla llarg.- És el que capta més escena a fotografiar. Òbviament la foto de paisatge, sigui natural o urbà, és la que millor s’hi adapta. Però també la podem aprofitar per afegir-hi dramatisme (una persona sola, en mig d’un extens espai, ens produirà una sensació de solitud)

    Per aquest tipus de pla, la focal adient serà la més curta (de 14 fins a 30mm)

  2. Pla general.- El pla general ens permet visualitzar les persones de cos sencer però incloses en l’entorn. Tan aquest com la persona (o objecte) són perfectament reconeixibles. Fotografia documental, de viatges són les que més s’utilitzen. També és molt emprat en el món cinematogràfic.
  3. Pla sencer o pla figura.- El pla sencer mostra el model de forma completa, enquadrat pel marc de la fotografia de cap a peus però sense tallar-los. En aquest pla, comencem a centrar l’atenció en el personatge, reconeixem totes les característiques del retratat, i al mateix temps incloem una part de l’entorn. Vindria a ser el primer pla d’un retrat, però també el més allunyat.
  4. Pla 3/4 o americà.- Es coneix amb aquest nom d’americà o també “western”, ja que era molt utilitzat en les pel·lícules, ja que permetia copsar un bon enquadrament de les cartutxeres i prendre unes bones imatges quan desenfundaven les armes en les escenes de duels. Aquest pla permet ressaltar suficientment el rostre i la figura de la persona
  5. Pla mig o de cintura.- En aquest pla ja centrem per complet l’atenció en el subjecte fotografiat, i el grau d’intimitat va augmentant progressivament. Aquí enquadrem des del cap fins la cintura. És un pla molt utilitzat en àmbits com la moda i en retrats “formals” (entrevistes, retrats oficials, presentadors de notícies…). És considerat un tipus de retrat intermedi en el que ja comencem a associar sentiments i intimitat del subjecte fotografiat
  6. Pla mig curt o de bust.- Com el propi nom ens indica, inclou el cap, les espatlles i el bust fins a mig pit. Aquí el fons ja no compta per a gairebé res més que una taca de color, es capten més sentiments, i les fotos ja es revelen dramàtiques i descriptives
  7. Primer pla.- Abastem en aquest pla el cap i les espatlles. Copsem el rostre, la mirada, l’expressivitat, els gestos. Quant a la focal, no és adequada una focal massa curta, doncs correm el perill de deformar el rostre. Una focal llarga, de mig tele, ens permetrà retallar aquest primer pla sense envair l’espai vital del personatge. De fet, si veieu o heu anat a sessions fotogràfiques amb model veureu que els fotògrafs no ens apropem excessivament al personatge que fotografiem.
  8. Primeríssim primer pla.- És un retrat que inclou exclusivament la cara del personatge. El fons ha desaparegut per complet. El grau d’intimitat és ja considerable, i copsa especialment el pensament, l’emoció o el sentiment. Habitualment s’enquadra des de l’inici del cap fins la barbeta.
    Hi ha una variant, molt usada en periodisme gràfic, que retalla mig front i mitja barbeta, deixant tan sols ulls, nas i boca com referents de la fotografia. Intimitat al màxim i copsar en grau superior l’estat d’ànim del personatge (penseu per exemple en aparicions de roda de premsa)
  9. Pla detall.- I ja arribem al grau més alt d’apropament fotogràfic al personatge, en el qual captem textures, colors, formes que d’altra manera no podríem albirar. La bellesa de les petites coses

 

Si bé la relació de plans que he desgranat té un nexe d’unió que és el model humà, la situació es pot traduir a molts altres àmbits, com en fotografia urbana, per exemple un concert al de carrer, on primer tindreu una vista d’actuants i públic, després el grup que actua, un membre del grup, la guitarra (o bateria, o el què us captivi) per anar cercant el detall. I per això deia allò de la salut! perquè en comptes de tirar de zoom (que també podem, que consti) ens hem anat acostant caminant. Qui mou les cames mou el cor, diuen!!

I ara passem a la segona part d’aquesta entrada: els angles fotogràfics. Per formar aquest angle necessitem dos plans, el de l’objecte a fotografiar i el que forma la càmera, més concretament el sensor. Així doncs, tenim cinc posicions:

  1. Frontal.- situació en què el pla de la càmera està formant un angle de 90 graus amb el terra (o paral·lel al pla del model fotografiat)
  2. Picat.- l’angle format és de 45º i la càmera és per damunt del model
  3. Zenital.- l’angle és de 90º. Càmera per damunt del model (el que coneixem com a “vista d’ocell”)
  4. Contrapicat.- angle de 45º sota del model
  5. Nadir.- angle de 90º per sota del model

Ho veurem millor amb aquest gràfic:

BONUS TRACK

1.- Cadascuna d’aquestes posicions i angles té els seus avantatges i inconvenients, sobretot a nivell compositiu. Per exemple, és molt comú fer fotos de nens o animals domèstics sense ajupir-nos, el què fa que tinguem un pla picat. Com que el cap queda en primer pla, sol passar que es vegi més gros del què és en realitat. Si ens posem a la seva alçada, el resultat és molt més satisfactori, molt més natural, i a més podem jugar amb el fons.

2.- La diferència entre fer fotos o fer fotografia la veureu en la gent davant un monument. D’entrada la gent veu, el fotògraf mira. El que fa fotografia desa la càmera a la bossa, volta el monument (si es pot, off course), mira la llum, s’ajup per buscar el pla adient, s’acosta i s’allunya, prepara la càmera, apunta i dispara (l’acte fotogràfic, fer la foto, és la darrera cosa que fa)

3.- Les fotos en pla contrapicat o nadir són sovint sorprenents, precisament perquè estem molt acostumats a mirar les coses a la nostra alçada.

4.- En fotos de pla figura o mig, si heu de tallar peus, mans, braços o cames, no ho feu per les articulacions (colzes, canells, genolls, turmells): donen la sensació d’haver estat amputats.

5.- Un recurs per retrats de primeríssim primer pla, i que haureu vist sobretot ens els diaris, és tallar a mig front i mitja barbeta, deixant tan sols ulls, nas i boca. Us heu fixat que en una roda de premsa, els fotògrafs s’acosten i van amb zoom? jo pensava per què no aprofitaven fotos d’arxiu i s’estalviaven la feinada, fins que un foto-periodista em va explicar que amb aquestes fotos es capten les emocions més íntimes, i que cada situació té una emotivitat diferent.

6.- Podem combinar plans i angles de tota manera. Per exemple, la foto del castell (pd4) és frontal, ja que és el fotògraf el que s’ha posat a nivell de la formació. O la de la geganta, que a més de pla de bust és un contrapicat. Tot dependrà del missatge que voleu transmetre.

Feu fotos! practiqueu i veureu el nou sentit que prendran les vostres fotografies!!

 

Si us ha agradat aquesta entrada, podeu compartir-la amb els vostres contactes. Al peu trobareu les icones de les xarxes socials


FEU-VOS AMICS DEL BLOC

SUBSCRIVIU-VOS (A LA COLUMNA DE LA DRETA DE LA VOSTRA PANTALLA)
I REBREU MATERIAL EXCLUSIU QUE NO ES PUBLICARÀ AL BLOC


by-nc-sa.eu_petit Aquest article està llicenciat sota Creative Commons 2.0, Reconeixement – NoComercial – CompartirIgual (by-nc-sa): No es permet un ús comercial de l’obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s’ha de fer amb una llicència igual a la que regula l’obra original.

Anuncis