En el primer capítol d’aquesta trilogia dèiem que “una càmera fotogràfica és una caixa tancada amb un forat pel qual entra la llum en una quantitat determinada i un temps determinat i que impressiona un material sensible a aquesta llum“. Doncs ara i aquí parlem del temps, que fotogràficament coneixem com a velocitat d’obturació o temps d’exposició.

Després que la llum entra per l’objectiu i passa pel diafragma, arriba a un element, l’obturador, que deté el pas de la llum abans que aquesta arribi al sensor. Hi ha un tipus d’obturador que va muntat dintre de l’objectiu i és el que fan servir les càmeres de visor directe, com les telemètriques. Aquí parlarem de l’obturador de pla focal, que va just davant del sensor i està format per un parell de làmines (o cortines), una d’apertura i una de tancament.

El funcionament és força simple: baixa la primera làmina deixant al descobert el sensor, i quan ha passat el temps seleccionat, baixa la segona cortina tancant tot el conjunt.

Un altre tipus d’obturador és l’electrònic, que és de fet un dispositiu que engega i apaga el sensor el temps marcat per a l’exposició.

Un cop hem vist què és l’obturador, cal veure com mesurem aquest temps d’exposició. Doncs amb una magnitud molt més senzilla que amb el diafragma, com són els segons. Igual que en els temps de les primeres càmeres es va adoptar una escala de segons i les seves fraccions, aquesta escala s’ha mantingut en l’actualitat en la fotografia digital, de manera que partint de la unitat (1 segon) i igual que en el cas de l’obertura, anirem doblant o dividint per dos en passos de velocitat. Tindrem per tant una escala de temps d’exposició com aquesta:

Igual que passava en el cas de l’obertura, les fraccions d’1 es nomenen en la pràctica sense el numerador, i per això diem que hem la foto amb un temps d’exposició de 125, o 250, o 500″. I també un temps d’exposició de 125 deixa passar més llum (concretament el doble) que un temps de 250. També val aquí, doncs, calcular els passos de temps en funció de dobles o meitats.

Es considera que un temps d’exposició d’1/50 o 1/60 és el valor més baix suficient per a obtenir una fotografia en condicions habituals (atenent únicament a aquest paràmetre de temps), és a dir una foto no trepidada* (no confondre amb desenfocada), tot i que pot variar degut a molts i variats condicionants: la presència d’estabilitzador en la càmera o l’objectiu, que permet reduir fins a dos passos de temps; el propi pols i traça del fotògraf; si la càmera porta obturador mecànic (es produeixen moviments que poden fer tremolar el sensor); la focal utilitzada (intenteu fer una foto a peu dret amb un zoom de 500 mm), etc.

Per què necessitem del temps d’exposició? Imaginem-nos que només tinguéssim a la nostra càmera un temps d’exposició d’1/125. Perfecte! no caldrà anar amb tants miraments! Sí?

què ha passat aquí? doncs que la velocitat de 125 no ha estat suficient per congelar el moviment del vehicle i que a la foto es vegi nítid. Què hem de fer al respecte? doncs posar un temps d’exposició més curt, per exemple dos passos. Aleshores, 125 x 2 passos = 500. I aquí tenim l’explicació de com afecta les nostres fotos el control del temps d’exposició!! Tal com passava amb l’apertura i la profunditat de camp, el temps d’exposició ens permet copsar el moviment en les nostres fotografies, congelant-lo o mostrant-lo, aconseguint efectes creatius que només podem gaudir amb la fotografia.

En resum: el grup de temps d’exposició curts congelarà el moviment i el grup de temps llargs ens el mostrarà.

com podem aconseguir aquest efecte “seda” o veure tot el recorregut d’un castells de focs si no juguem amb el temps d’exposició? O una cursa de motos o cotxes? Aquest és un motiu, i dels importants, per gaudir de la fotografia amb una càmera que ens permeti el control de l’obertura i el temps d’exposició. Sí, clar, les compactes de butxaca tenen una opció automàtica, però és que és automàtica, no la controlem nosaltres i no podem modificar-la al nostre gust, criteri i necessitat.

(al respecte de la foto de l’aigua, anirem explicant com obtenir-la. La dels focs artificials ja és al bloc)

Hem pogut veure, doncs, al llarg d’aquesta entrada, que actuar sobre el temps d’exposició en les nostres fotografies les dotarà d’un punt de vista creatiu i artístic i que amb una bona composició poden fer que una bona foto esdevingui una foto excepcional. La raó d’això és que la visió d’una foto en la qual es mostra o es deté el pas del temps és que la nostra retina capta el moviment de manera lineal i no pot aturar-se en un moment, per exemple, quan cau una gota d’aigua. I com que no estem acostumats a veure-ho quedem impactats per aquestes fotografies.

Espero que aquestes reflexions hagin estat del vostre grat, i us convido a practicar amb el temps d’exposició.

BONUS TRACK

*1.- Hi ha un truc perquè en termes generals no us surti una foto trepidada: la velocitat d’obturació ha de ser la inversa de la focal utilitzada. Exemple: focal de 50 mm = velocitat 1/50, o superior

2.- Hem de saber que si tenim un obturador de tipus mecànic, aquest té una vida útil (com gairebé tot). I quan la mort arribi, a no ser que sigueu uns manetes i vulgueu canviar l’obturador vosaltres mateixos, significarà en molts casos la mort de la vostra càmera. Busqueu la marca de la vostra per internet per saber-ne la vida útil. No us espanteu, tanmateix! la majoria de càmeres estan per sobre de les 100.000 fotos.

3.- I podem saber quantes fotos portem fetes? o si volem saber-ho per comprar una càmera de segona mà? Sí, podem. Hi ha diversos procediments i aplicacions per saber-ho, però una manera molt pràctica és accedir a alguna de les webs que proporcionen aquesta informació. Una d’aquestes webs és myshuttercount, tan sols haurem de navegar pel nostre ordinador per cercar una foto (millor la darrera que hem fet) pujar-la a la web i al cap d’una estoneta n’obtindrem el resultat.


Encara no tinc servei de butlletí de notícies, però sí que us estaré molt agraït si em feu arribar un comentari. Si cliqueu al RSS o millor us subscriviu per correu, rebreu una notificació cada vegada que es publiqui una nova entrada.

I si teniu alguna pregunta o consulta, amb molt de gust us donaré resposta!


by-nc-sa.eu_petit Aquest article està llicenciat sota Creative Commons 2.0, Reconeixement – NoComercial – CompartirIgual (by-nc-sa): No es permet un ús comercial de l’obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s’ha de fer amb una llicència igual a la que regula l’obra original.

Anuncis